Trobada Grup Ànima 24 de juny de 2017
Ens reunim 17 persones.
Els assistents venen d’una manera lliure i sense compromís. Alguns manifesten que les trobades d’Ànima els hi està aportant molta tranquil·litat interna i veure la vida amb diferents ulls ja que estem aprenent a relativitzar les situacions de manera que ens adonem que tot el que vivim és per aprendre.
Entrem en un estat meditatiu per connectar amb el nostre cor i creem una cúpula de llum d’alta vibració que permet a les ànimes venir.
A través meu canalitzo els missatges de les ànimes que invoquem.
Primera comunicació:
Una de les assistents vol comunicar-se amb el seu marit mort el passat 9 de maig per saber com està i si li cal ajuda.
Invoquem a en Francisco i ens diu:
En Francisco està molt feble degut a que el càncer el va deteriorar molt físicament. Per ell va ser una mort sobtada, anunciada només 15 dies abans.
Tan ell com la seva dona sabien que es moriria però cap dels dos ho va comunicar a l’altre.
M’ensenya una sala de sanació on està rebent cures energètiques per poder-se enfortir i anar cap a CASA.
Allà l’assisteixen amorosament molts sanadors espirituals. Se sent en Pau.
Diu que l’amor profund de cor a cor amb la seva dona serà etern.
Demana a la seva dona que quan es trobi millor visqui la vida tal i com la van projectar junts. Ell quan pugui des de la Llum la vindrà a veure.
També li diu que no es senti culpable de no dir-li que es moriria.
Tanquem la comunicació i els/les assistents comentem els missatges rebuts i les sensacions viscudes.
Conclusió: Amb la mort l’amor entre dues ànimes que s’estimen profundament continua.
Segona comunicació:
Connectem amb la Núria que té un càncer terminal.
Diu:
«Des del moment que vaig saber que estava malalta vaig intuir que se m’acostava la mort física. Deu meu!! la mort tant aviat, amb els nens petits encara, no és just!!.
Aquest sentiment de que no era el meu moment em va anar marxant a mesura que avançava l’enfermetat perquè la comprensió del meu final de vida va tenir un sentit.
Tots venim a aquest món amb un propòsit i jo l’estava apunt de complir.
L’enfermetat m’estava donant l’oportunitat d’accelerar el que em quedava pendent.
Sabent això, aquesta comprensió profunda, he començat a sentir una Pau immensa que m’ajuda cada dia a preparar-me quan arribi el moment.
El meu marit ha de fer un treball d’acceptació de la meva mort que l’ajudarà a responsabilitzar-se del que havia delegat en mi: la criança dels nens.
Els nostres fills necessiten un pare present i això és el que haurà de fet a partir de que jo ja no hi sigui.
Els nens tenen altes capacitats que els ajudaran a percebre’m després de la mort. Això els ajudarà a fer el dol de la pèrdua més lleu.
Els tres estan molt ben acompanyats.
Me’n vaig en pau i amor.
Conclusió: L’enfermetat ajuda a resoldre els assumptes pendents abans del traspàs.
Tercera comunicació:
Parlem amb la Maria Carmen que va morir fa 15 dies d’un càncer després de tres anys de lluita.
Ens diu que vol que la seva família estiguin tranquils perquè ella està molt bé. Demana a les seves amigues que li posin de tant en tant la música que li agradava escoltar i que ajudin al seu marit a recuperar les ganes de viure.

