Experiències de Grup Ànima

Trobada Grup Ànima 27 de maig de 2017

Ens reunim 22 persones per poder compartir les experiències sobre la comunicació amb les ànimes i els dols que portem per les pèrdues d’éssers estimats.

En un estat meditatiu connectem amb el nostre cor i creem una cúpula de llum i alta vibració per convidar a les ànimes a venir.

La canalització és fa a través meu.

Comencem la primera comunicació:

Parlem amb en Miquel mort al quiròfan.

No entén perquè s’ha mort. Sentia que li quedava encara vida per davant. Per ell la mort no era esperada perquè pensava que ens hem de morir de vells. Si que havia sentit una veueta que li deia que li arribava la hora però no li va fer cas. Al ser una mort sobtada  s’ha quedat atrapat al quiròfan i no sap com marxar d’allà. Amb ell hi ha més ànimes perdudes.

Obrim entre tots el canal de llum que permet fer el traspàs. La mare d’en Miquel l’ha vingut a buscar.

Una de les ànimes que està allà és una senyora andalusa que s’ha manifestat. Diu que no entén que li passa i es degut a que no és  conscient de  que està morta. Ens parla de com es sent vivint a l’hospital sense cos físic.

Quan s’adona que la mort si que estava anunciada i era la seva hora, pot marxar amb pau.

Amb l’energia de l’amor del grup obrim el canal per ajudar-la a fer el traspàs i veiem com la seva àvia la ve a buscar.

Aprofitant el canal obert han marxat totes les ànimes que estaven a l’hospital.

Conclusió: Quan morim sedats o inconscients és fàcil que ens quedem atrapats en aquesta realitat i fins que no t’adones que estàs mort no pots marxar.

Segona comunicació:

Parlem amb en Jordi que ha mort de suïcidi.

Sent molt de dolor perquè la mort no l’ha alliberat dels problemes. En vida sentia  que no estava complint amb el seu propòsit i que feia patir a la família. Encara està en l’espai entre aquesta realitat i la Llum ja que ha d’acceptar la mort. Quan vulgui ajuda per  fer el traspàs ens la demanarà.

Conclusió:

El sentiment de culpa fa que tinguem una energia densa degut a les emocions negatives i  no ens permet fer el traspàs ja que no ens sentim mereixedors de la pau i l’amor. Aquest espai entre realitats és el que podríem anomenar «el purgatori».

Tercera comunicació:

Comuniquem amb les ànimes de l’atemptat de Londres en el concert de l’Ariana Grande.

S’ha manifestat el terrorista amb un sentiment de culpa molt fort i tristesa pel dolor causat.

Ell ens explica que era orfe i es va allistar a l’exèrcit per formar part d’una família. Li van fer creure que Déu els hi manava fer accions terroristes i ell es va oferir voluntari perquè pensava que es reuniria amb Déu i amb els seus pares.

Al morir s’ha donat compte de les mentires que li van fer creure i ha demanat perdó a les víctimes. Les víctimes l’han perdonat perquè saben que era un pacte d’ànimes i han marxat a la llum.

Els pares l’han vingut a buscar.

Conclusió: En tragèdies massives on moren moltes persones normalment són pactes d’ànimes fets en l’espai entre vides  i qui perpetua aquest fet, ho fa voluntàriament per amor als altres.

Aquesta és la veritat des del món espiritual que costa d’acceptar en el món humà.

Núria

Propers esdeveniments