Trobada Grup Ànima 25 de novembre de 2017
Ens reunim 17 persones.
Avui és el dia mundial de la violència de gènere.
Treballarem en grup per ajudar a les ànimes que estiguin atrapades en aquesta realitat tant de víctimes com d’agressors perquè puguin trobar la Llum i tornar a casa.
Entrem en meditació i unim els nostres cors amb l’energia de l’Amor i la Compassió.
Invoquem a les ànimes i sentim que moltes es presenten per què les ajudem.
La Maria ens dona un missatge explicant el seu cas.
Ella es va enamorar del seu home sent molt joves. No era una relació fàcil ja que ell tendia a ser agressiu quan les coses no li anaven bé.
Ella tenia l’esperança que ell canviaria. Sempre excusava el seu comportament. Amb el temps es van casar i la relació no va millorar.
De tant en tant l’agredia però ell reaccionava més tard demanant-li perdó.
Estan a l’últim mes d’embaràs, van tenir la discussió forta i d’una bufetada ella va caure a terra donant-se un cop al cap que li va provocar la mort.
Des del món espiritual va adonar-se que aquella vivència l’havia de viure ja que era pactada entre els dos. Ella havia de treballar la fortalesa interna, posar límits i l’autoestima. Era una gran oportunitat d’aprenentatge i no la va saber afrontar.
Ara tornen a estar junts i planifiquen un nou pacte d’amor per continuar evolucionant.
Conclusió: La realitat espiritual i els pactes d’amor ens fan viure situacions difícils però necessàries per la nostra evolució.
El segon treball que fem és ajudar a les 44 víctimes d’un accident en un submarí.
Entrem en meditació i en viatge astral, tots junts anem al submarí.
Quan arribem sentim una densitat energètica degut a les emocions de por generades per la tribulació. Netejem l’espai i invoquem als nostres guies que ens ajudin. Il.luminem el submarí amb colors verd, blau i rosa.
Veiem que part de la tripulació va morir dormint i els demés estaven junts en una sala. Algunes ànimes encara no havien surtit del cos físic i les vam ajudar.
A mesura que es despertavem els reuniem a la sala.
El capità en va explicar que havien tingut una avaria i va fer que en poc temps no hi hagués oxigen. Va ser molt dur per ell veure com el seu equip de dones i homes estaven a punt de morir. Ens va dir que la nau era molt vella i a pesar de que ell es cuidava de comprovar que tot funcionés, no va poder evitar l’accident.
Al veure’s tots de nou es va generar una alegria immensa ja que estaven vius.
Uns van poder anar a la llum ja que estaven preparats i altres van decidir anar a veure a la família per despedir-se.
Al voltant de la nau un grup de dofins i una balena van estar transmutant l’energia perquè nosaltres poguéssim fer un bon treball.
Conclusió:
Tots soms un. La vida continua.

